La paradoja de la góndola (del supermercado, no de Venecia), que no existe y acabo de acuñar, establece que la frustración generada por el tiempo perdido eligiendo un producto es directamente proporcional a la irrelevancia de esa decisión para nuestras vidas. Dicho de otro modo, es lo que pasa cuando uno se queda mirando bidones de lavandina sin saber cuál llevarse. Poco puede variar entre una fórmula de hipoclorito de sodio y otra cuando lo que interesa es su poder de desinfección, y sin embargo ahí nos quedamos, mirando y comparando bidones como si fueran chocolates suizos.
Pero siglos antes de la existencia del supermercado como lo conocemos vivió Jean Buridan, filósofo francés que defendía la existencia del libre albedrío y afirmaba que es posible tomar cualquier decisión utilizando la razón. En respuesta, algunos críticos de su postura imaginaron la situación de un asno frente a dos montones de heno que, ante la duda infinita de cuál es el más apetitoso, no puede decidir y muere de hambre.
Se trata, según algunos, de una paradoja, ya que pudiendo comer no lo hace porque no puede decidir qué montón es más conveniente (ambos montones le parecen iguales). Pero lejos de hacerme pensar sobre el rol de la razón en la toma de decisiones, a mí esta historia me despierta una pregunta sobre el asno. Y lo que me pregunto no es qué hace o no el asno, sino qué sabe. Y, más específicamente, si sabe que no sabe cuál es la mejor decisión posible.
| La paradoxa de la góndola (del supermercat, no de Venècia), que no existeix i que he encunyat ara mateix, estableix que la frustració generada pel temps perdut triant un producte és directament proporcional a la irrellevància d'aquesta decisió per a les nostres vides. Dit d'una altra manera, és el que passa quan un es queda observant bidons de lleixiu sense poder triar qual dels dos ha d'emportar-se. Poc pot variar entre una fórmula d'hipoclorit de sodi i una altra quan el que interessa és el seu poder de desinfecció, i no obstant ací ens aturem, mirant i comparant bidons com si fos xocolata suïssa. Però segles abans de l'existència del supermercat com ara el coneixem, va viure Jean Buridan, filòsof francès que defensava l'existència del lliure albir i afirmava que és possible prendre qualsevol decisió utilitzant la raó. En resposta, alguns crítics de la seva postura varen imaginar la situació d'un ase davant dos munts de palla que, davant el dubte infinit de quin dels dos és el més apetitós, no pot decidir i mor de fam. Es tracta, segons alguns, d'una paradoxa, ja que podent menjar no ho fa perquè no pot decidir que munt és el més convenient (tots dos són iguals). Però lluny de fer-me pensar sobre el rol de la raó en la presa de decisions, a mi aquesta història em desperta una qüestió sobre l'ase. I la qüestió no és què fa o no l'ase, sinó que sap. I més específicament, si és conscient de que no sap quina és la millor decisió possible. |